Dotze contes en què el terrorífic s’infiltra en el quotidià. Dotze relats pertorbadors que porten el gènere de terror a una nova dimensió.
Una nena desenterrra al jardí uns ossos que no resulten ser d’un animal; l’escena bucòlica d’estiu d’unes noies que es banyen en un paratge natural acaba convertida en un infern de gelosia amb conseqüències inquietants; un mendic despreciat sembra la desgràcia en un barri benestant; Barcelona es transforma en un escenari pertorbador, marcat per la culpa i del qual és impossible escapar; una presència fantasmagòrica busca un sacrifici en un balneari; una noia sent una atracció fetitxista pels cors malalts; un rocker mort d’una manera atroç rep un homenatge dels seus fans que va més enllà de l’imaginable; un noi que filma clandestinament parelles fent l’amor i dones amb talons alts caminant pels carrers rep una proposta que li canviarà la vida.
En els dotze sobris contes que componen aquest volum Mariana Enriquez desplega tot un repertori de recursos del relat clàssic de terror: aparicions espectrals, bruixes, sessions d’espiritisme, coves, visions, morts que tornen a la vida... Però, lluny de proposar una mera revisió arqueològica del gènere, reelabora aquest material amb una veu pròpia i radicalment moderna. Tirant del fil de la millor tradició, la porta un pas més enllà, amb històries que indaguen en el sinistre que s’amaga en el quotidià, despleguen un erotisme tèrbol i creen imatges poderosíssimes que deixen una empremta indeleble.
Els qui van descobrir Mariana Enriquez amb Las cosas que perdimos en el fuego tenen ara a les seves mans un llibre anterior, en què ja apareix perfectament dibuixat l’univers d’una escriptora que connecta amb mestres moderns de la literatura de terror com Shirley Jackson, Thomas Ligotti o el seu compatriota Cortázar. Enriquez s’atura als abismes més recòndits de l’ànima humana, a les corrents soterrades de la sexualitat i l’obsessió...
