La quotidianitat feta malson: la porta d’entrada a l’univers Mariana Enriquez.
A Las cosas que perdimos en el fuego Mariana Enriquez porta el terror al terreny del quotidià. Els seus contes es mouen en barris, cases, famílies i cossos reconeixibles, però alguna cosa es torça des de la primera pàgina: una vivacitat emocional poc vista converteix cada escena en un malson que el lector no aconsegueix oblidar.
En aquesta col·lecció apareixen les autodenominades mujeres ardientes, que responen a una violència masclista extrema amb una forma de protesta brutal; una estudiant que s’arrenca les ungles i les pestanyes mentre una altra intenta sostenir-la; els anys de talls de llum decretats pel govern durant els quals tres amigues s’intoxiquen i queden unides per sempre; la figura real de l’assassí infantil Petiso Orejudo; hikikomori, màgia negra, gelosia, desamor, supersticions rurals i edificis abandonats que semblen respirar.
Les protagonistes solen ser treballadores socials, policies, guies turístics i altres figures que es relacionen amb persones invisibilitzades. A través d’elles, Enriquez explora la culpa, la compassió, la crueltat, les dificultats de conviure amb altres i un terror profundament versemblant, travessat per pobresa, violència de gènere i desigualtat social. El resultat és una literatura fosca i política que transforma l’horror en una eina per mirar de front allò que normalment es prefereix no veure.
Considerada una de les narradores més poderoses de la literatura argentina contemporània, Mariana Enriquez juga amb recursos del policial, el realisme brut, la crònica i l’humor per construir un univers propi, reconeixible i pertorbador. Las cosas que perdimos en el fuego és la porta d’entrada ideal a aquest món: un llibre perfecte per a qui busca terror i misteri amb càrrega social, atmosfera urbana i una veu que no fa concessions.
