Treballar per a una oposició o oposar-se a un futur descoratjador?
La narradora d’aquesta novel·la estudia per consolidar el seu futur professional. Ha aconseguit una plaça d’interina en una oficina administrativa, i afrontar una oposició sembla ser el pas lògic en la seva carrera. Tanmateix, un altre tipus d’oposició, la interna, basada en la seva observació del dia a dia funcionarial, fa que no ho tingui gens clar. L’edifici on ha estat destinada, tan gegantí com hermètic, és un lloc de jerarquies incomprensibles, que l’expulsa al mateix temps que l’absorbeix. Com que ningú li explica les seves funcions, es veu forçada a improvisar, dissimular per vergonya i registrar el seu malestar amb dibuixos i poemes tan desplaçats de la realitat com la feina mateixa. Els funcionaris que l’envolten, cadascun amb les seves particularitats i conflictes, han desenvolupat els tic i les manies propis de les rutines laborals i l’obediència acrítica. Necessitada de vida útil, de pols veritable i de joc, l’opositora prendrà petites decisions subversives sense preveure les possibles conseqüències disciplinàries.
A través d’una mirada curiosa, àvida i cada cop més desencantada, Oposició descriu les trampes dels mecanismes burocràtics no només per a qui els pateix, sinó també per a qui els posa en funcionament. La incisiva Sara Mesa, que va conèixer el món de l’Administració des de dins, aborda el relat de la burocràcia contemporània des de la perspectiva de qui es veu atrapat en el temps mort de les tasques inútils, tractant el problema de l’avorriment i l’apatia en una narració brillant, mordassa i de ritme implacable. La seva protagonista, com una heroïna atzarosa i involuntària, s’enfronta al pitjor i més inquietant dels absurds: el de com ens organitzem en societat.
