Aquests són els articles que hem trobat. Si no el trobes, escriu-nos.
Nada es eterno salvo la Carrà
Res és etern excepte la Carrà: Una biografia de l’italiana que va conquerir el món
Com era Raffaella Carrà quan s’apagaven els focus? Què la va portar a ser la presentadora millor pagada d’Europa? Per què la va censurar el Vaticà? Què li va suposar Espanya a nivell personal i professional? A aquestes i a moltes altres preguntes respon Pedro Ángel Sánchez a Res és etern excepte la Carrà, una biografia que ens revela la cara més íntima de l’artista italiana.
Amb més de 60 milions de discos venuts i audiències televisives milionàries, la figura de la Carrà sempre estarà lligada a una part de les nostres vides i de la nostra memòria sentimental; a aquelles cançons que desprenien alegria i a aquells programes de televisió que, entre rialles, balls, entrevistes i trucades telefòniques, ens permetien somiar amb un món sense preocupacions. Però Raffaella era molt més que aquella estrella de cabell ros que contagiava entusiasme i una vitalitat desbordant: era una treballadora infatigable que sempre va demostrar el seu amor per les coses ben fetes.
Pedro Ángel Sánchez, periodista a qui Raffaella Carrà va concedir la seva última entrevista a Espanya al desembre de 2020, ens guia per la trajectòria vital i professional de la cantant de Fiesta o Hay que venir al sur a través de les seves pròpies paraules i de testimonis exclusius de desenes de persones que van veure en ella un referent o que van formar part del seu cercle més proper; entre elles: Danilo Vaona, Ramon García, Loles León, Miriam Díaz-Aroca, José Luis Gil, Isabel Gemio, Enrique del Pozo, Juan Luis Iborra, Mónica Naranjo, Supremme de Luxe, Paco Clavel o Jorge Javier Vázquez, autor del pròleg.
Aquest llibre, que presta especial atenció a la relació de l’italiana amb Espanya, la societat de la qual va evolucionar al ritme de les seves cançons, serveix d’homenatge a una llegenda de l’espectacle que en vida semblava immortal i que, després de la seva marxa, ha demostrat que res és etern… ¡excepte la Carrà!