Molt abans que Andy Warhol arribés al cim del pop art, l’artista va crear i exposar fascinants dibuixos que celebraven la bellesa masculina. Andy Warhol Love, Sex, & Desire: Drawings 1950–1962 presenta més de tres-cents dibuixos realitzats principalment amb tinta sobre paper. Warhol hi va retratar homes joves, molts nus, alguns obertament sexualitzats i, de vegades, lluïnt extravagants cors negres i fascinants adorns. Es mostren ociosos o fent-se els importants, orgullosos o fins i tot avorrits de la seva bellesa, mentre l’artista els dibuixa embadalit. Rarament estableixen contacte visual amb el seu entusiasta observador, de la mateixa manera que Warhol es centra en la seva forma i les seves qualitats eròtiques. Si als seus models els basta delectar-se en el seu atractiu, el mateix li passa a l’artista. El seu traç segur retrata un gran nombre de personatges ben cridaners, però també revela molt sobre aquest artista enigmàtic.
Warhol ja era un il·lustrador comercial en auge quan el 1956 va exposar els estudis d’aquest projecte a la Galeria Bodley, a l’Upper East Side de Nova York. Es va equivocar en pensar que amb aquestes il·lustracions es faria conèixer a l’escena artística de la ciutat, ja que va subestimar l’homofòbia generalitzada de l’època. Va produir més de mil dibuixos del natural elegants i aparentment senzills, però el seu pla de reunir-los en una monografia mai no es va fer realitat. Aquest complet volum finalment duu a terme el seu projecte en reunir les seves imatges més impactants, publicades per primera vegada i seleccionades en col·laboració amb la Andy Warhol Foundation for the Visual Arts. Inclou un text introductori signat pel seu editor, Michael Dayton Hermann, de la Andy Warhol Foundation, i assaigs del biògraf de Warhol Blake Gopnik i del crític d’art Drew Zeiba. Els poemes de James Baldwin, Thom Gunn, Harold Norse, Essex Hemphill i Allen Ginsberg creen moments d’introspecció que amplien els temes i estats d’ànim presents en els dibuixos.
L’estil dels dibuixos evoca els esbossos de Jean Cocteau i fins i tot Matisse, amb una línia tan àgil com depurada i precisa. Mentrestant, el pícar voyeurisme és propi de Warhol, i fins i tot els dibuixos més atrevits contenen una mena d’humor divertit, una sensació de desapego irònic que es convertiria en una marca personal de Warhol. El seu traç segur retrata un gran nombre de personatges ben cridaners, però també revela molt sobre aquest enigmàtic artista.
