Per què ens agrada tant “posar-nos com les greques”?
Aquesta és la pregunta que es formula Bob Pop en aquest breu però incisiu assaig,
on combina ironia, reflexió cultural i experiència personal. Amb el seu estil característic
—escriu com parla, parla com pensa i pensa molt bé, com diu Andreu Buenafuente—,
Bob explora l’atracció per beure fins a caure, aquest vertigen compartit que pot ser joc,
alliberament i, alhora, perill.
Entre la confessió íntima i la mirada sociològica, l’autor reflexiona sobre l’alcohol com a ritual social,
la confiança en els altres per sostenir-nos o la certesa que de vegades no hi haurà ningú.
Tot amb el seu segell inconfusible d’humor, agudesa i tendresa.
