Per què ens agrada tant “posar-nos com les greques”?

Aquesta és la pregunta que es formula Bob Pop en aquest breu però incisiu assaig on combina ironia, reflexió cultural i experiència personal. Amb el seu estil característic —escriu com parla, parla com pensa i pensa molt bé, com diu Andreu Buenafuente—, Bob explora l'atracció per beure fins a caure, aquell vertigen compartit que pot ser joc, alliberament i, alhora, perill.

Entre la confessió íntima i la mirada sociològica, l'autor reflexiona sobre l'alcohol com a ritual social, la confiança en els altres per sostenir-nos o la certesa que de vegades no hi haurà ningú. Tot amb el seu segell inconfusible d'humor, agudesa i tendresa.