A la nit del jardinet ardent, un cupido asmàtic dispara les seves fletxes. Travessa els espais bells, però insuficients, de la tradició, cercant en les veus alienes un eco de la pròpia; en els tòpics, el somni d’un lloc comú. Hereu d’una poètica de reescriptura ja consolidada a Espanya per autores com Berta García Faet, Desde las gradas és un poemari de vulnerabilitat, de nostàlgia que no anul·la l’esperança. Malalt d’amor i d’exigència, el subjecte líric, a la manera d’un infant hiperconscient, es busca en la història de la Terra i de la literatura, es dóna sentit amb les paraules de les seves autores favorites i configura, al final, una narració lírica alhora íntima i compartida. Així, entre el dolor i el joc, Juanpe Sánchez López ens lliura el seu relat, el nostre, escrit des d’un lloc de nois que s’estimen, d’herois grecs agenollats a aeroports, de festes que, com les seves fletxes d’amor, faran ferida.
Andrea Abello Collados
És un text cridaner, de colors preciosos i infantils, de vegades fosforescents; juga a la platja com un infant que des de la infantesa ha après a beure vodka barat i Red Bull marca blanca.
Del pròleg d’Elizabeth Duval
