Novel·la revelació a Europa Central, guanyadora del Magnesia Litera de prosa, el màxim reconeixement de les lletres txeques.

A les 3:37 de la matinada, una trucada telefònica desperta el protagonista. És la seva mare, la veu de la qual remou un corrent de records profundament enterrats que el condueixen a la seva infantesa i adolescència a Prerov, una petita ciutat industrial txeca. Allà, en un entorn conservador on es castigava la diferència, va créixer com un jove homosexual en el si d’una família sense recursos.

Poc a poc, el narrador va desxifrant la seva memòria com si fullejàs un àlbum de fotografies antigues, buscant aquells petits detalls que, sovint, revelen més del que sembla a simple vista. Al llarg de les pàgines de la novel·la ens parla de la seva mare, el seu pare i el seu avi; de l’assetjament escolar, l’alcoholisme i de com afrontar una orientació sexual que s’allunya de la norma. A partir de la seva experiència personal, va unint les peces escampades de la història col·lectiva de la seva família; els seus secrets i silencis.

Amb una sensibilitat comparable a la d’escriptors com Édouard Louis i Ocean Vuong, Marek Torcík aborda temes universals ―identitat, trauma, pertinença― des d’una perspectiva valenta, honesta i sanadora. La seva primera novel·la, Desplegarás la memoria, va guanyar el 2024 el Magnesia Litera en la categoria de prosa, el premi més rellevant de les lletres txeques. Aquell mateix any, Torcík també va ser guardonat amb el Premi Jirí Orten, que reconeix els autors menors de trenta anys amb més projecció.

«Un testimoni sobre la dificultat de trobar un lloc propi en un món que rebutja, fa mal i explota l’individu […]. Inspira valor per alliberar-se del passat i, sobretot, constitueix una crida a l’empatia, la tolerància i el diàleg com a bases per construir una societat més inclusiva» (CT art)

«Torcík aconsegueix fer-nos entrar de ple en l’acció, just on més fa mal. Acompanyem un noi queer als anys 2000, en una família pobra sense pare, amb una mare que treballa per torns en una fàbrica i un avi alcohòlic. Una situació duríssima, però explicada no per provocar pena, sinó perquè és totalment versemblant i profundament humana» (Martinus.cz)