Un diari escrit en un rotlle de paper higiènic perquè la pandèmia és una merda.
L’any 2019, un ratpenat malalt desencadena una pandèmia global i, poc després, una lesbiana amb ansietat es veu tancada en un barri jueu ortodox de l’est de Londres. Des d’allà comença Diario de una lesboterrorista de cuarentena en Londres: un quadern escrit, literalment, en un rotlle de paper higiènic que registra l’exili emocional d’una protagonista paranoica que intenta sobreviure a si mateixa mentre sembla que el món s’acaba.
Obsessionada amb la neteja, el formatge i el vi “pres”, la narradora es refugia en petites manies que gairebé no aconsegueixen tapar una necessitat brutal de contacte humà. Alhora, manté una relació a distància amb “Ella” que s’estira i s’escurça a través de pantalles, notes de veu i malentesos, i l’absència física de la qual empeny la protagonista cap a un nou despertar sexual, de vegades gairebé en contra seva.
Amb to àcid i molt sentit de l’humor, Noguera López converteix el confinament en una tragicomèdia queer sobre l’autogestió de les emocions, la salut mental i la solitud en temps d’aïllament social. El llibre funciona com un diari generacional: una lesbiana atrapada entre les seves pors, un barri alhora queer i ultraortodox, la feina precària, les videotrucades i la sensació de viure en un apocalipsi low cost.
Diario de una lesboterrorista de cuarentena en Londres és la primera publicació de l’autora i condensa la seva mirada particular: bruta, crítica i tendra alhora, amb una veu que sona a confessió borratxa, a nota d’àudio de matinada i a conxorxa còmplice a qualsevol que hagi intentat no tornar-se boja en un pis minúscul durant el confinament. L’edició inclou material extra en línia, com la llista de reproducció oficial del llibre.
«El lesboterrorisme és un moviment que pretén lesbianitzar el món amb camises de quadres i Dr. Martens». Noguera López
Sobre l’autora:
Noguera López (El Ejido, Almeria, 1989) És llicenciada en Publicitat i ha treballat com a redactora creativa a Barcelona. El 2018 va ser admesa al màster de guió de la London Film School, on va desenvolupar diversos projectes, un d’ells preseleccionat per a la residència Cannes Series. Des de llavors combina la seva feina en màrqueting amb l’escriptura en narrativa, cinema i televisió; el 2022 va participar en la residència Generamma amb el seu llargmetratge de ficció Esparta. Segons l’editorial mateixa, la seva faceta més insòlita és la de col·leccionista: acumula una galeria de memes de més de mil peces.
