Les corporalitats, identitats i orientacions no-heterosexuals, trans i intersexuals han estat tradicionalment allunyades de l’àmbit de l’educació formal, com si la vida i l’escola fossin dues realitats dissociades entre si. Amb l’arribada de l’educació afectiu-sexual, es va obrir una oportunitat perquè aquestes formessin part de la quotidianitat escolar, però els continguts lligats als riscos entorn de les infeccions de transmissió sexual i els embarassos no desitjats, juntament amb la seva prevenció, han acaparat el tractament que es fa de la sexualitat als nostres centres. Són continguts que, a més de desplaçar el col·lectiu LGTBIQ fins al seu esborrament en aquest camp educatiu, amaguen missatges discriminadors que reprodueixen i legitimen les diferents violències que pateixen les persones que no s’ajusten als paràmetres normatius de sexualitat (binarisme, ciscentrisme, heterocentrisme, monosexualitat, LGTBIQfòbia, etc.). Així, mentre que les formes no hegemòniques de transitar la sexualitat són cada cop més visibles entre les generacions més joves, en l’àmbit de l’educació escolar hi ha múltiples dificultats per atendre aquesta diversitat de manera profunda i integral. En aquest sentit, el present llibre explora aquesta relació entre educació afectiu-sexual i col·lectiu LGTBIQ –més caracteritzada pels seus desencerts que pels seus encerts–, traçant un recorregut per diferents dimensions de la realitat sociocultural, des del focus en allò que l’autor denomina sistema normatiu de sexualitat fins al marc escolar i l’educació afectiu-sexual. Tot seguit, es plantegen els resultats d’un estudi i es finalitza amb algunes propostes que permeten orientar la pràctica docent cap a l’assoliment d’una educació afectiu-sexual diversa i igualitària.
