Quan la Vera era nena, un dimoni rondava per casa seva i assetjava la seva mare, martellejant-li els nervis fins a deixar-la al llit durant dies. Entre sessions d’“exorcisme” amb una meiga i visites al psiquiatre, any rere any, la superstició es va esvaint fins a donar pas al diagnòstic. Però, malgrat els maltractaments, la malaltia i les excentricitats, el vincle entre mare i filla resisteix el temps i la tempesta.
Realitzada durant una residència a la Maisons des Auteurs d’Angoulême (França), El cuerpo de Cristo és, sobretot, una declaració d’amor d’una filla cap a la seva mare, a qui es veu obligada a cuidar massa aviat. Més enllà de l’experiència íntima, és també el retrat tràgic i universal d’una dona atrapada en els papers de filla, mare i esposa, en una Espanya patriarcal, pobra i catòlica.
L’obra, signada per Bea Lema, va guanyar el Premi Nacional del Còmic 2024, i va ser reconeguda per la seva aposta formal, les seves textures i composicions, el seu humor i la seva mirada poètica, a més de la sensibilitat amb què aborda la salut mental des de l’experiència pròpia i la reivindicació de les cures.
