Un relat autobiogràfic intens i inoblidable, amb els referents i claus de l'escriptura de Camila Sosa, el nou huracà literari llatinoamericà.

Amb ràbia i poesia, aquest és el relat descarnat de la pròpia vida de Camila Sosa Villada, dels seus orígens, de la seva dolorosa infància ―un cos clandestí de dona assotat per la fúria alcohòlica del seu pare―, de la vivència com a transvestit que coneix la prostitució, però també l'èxit en el teatre, i d'aquest l'exercici del teatre, i d'aquest impossible reparació:

«Escric perquè una història se sàpiga. La història del meu transvestisme, de la meva família, de la meva tristesa a la infantesa, de tota aquesta tristesa prematura que va ser la meva família, l'alcoholisme del meu pare, les mancances de la meva mare. Les mudances que m'apartaven per sempre dels amics, del clima de les meves habitacions, del costum dels patis, de la seguretat d'un amagatall. Escric per poder dir les imatges que van poblar la meva infantesa. També per dir la lluita de la meva família en contra de la pobresa, una baralla que ens va devastar i ens va emmalaltir de rancúnies i desamor i indiferència, tots contra tots.»