"Eloy de la Iglesia. El plaer ocult del cinema espanyol ens apropa a la trajectòria, vibrant i complexa, d’un dels directors més importants de la Transició, responsable de títols tan populars com El techo de cristal, La semana del asesino, El diputado, El pico o La estanquera de Vallecas. Mirat amb desdeny per la crítica de l’època, que no li va perdonar la seva ambició comercial, i reivindicat per les noves generacions, la figura d’Eloy de la Iglesia és fonamental per acostar-nos a una de les etapes més convulses de la nostra història recent. Aquest assaig col·lectiu, coordinat per Carlos Barea, aprofundeix en els diferents aspectes que conflueixen a les pel·lícules del cineasta basc, on la voluntat de provocació i l’erotisme més cru conviuen amb la intenció de mostrar de manera realista els vaivens polítics i les transformacions socials. Per la seva extensa filmografia van desfilar les estrelles del moment (Carmen Sevilla, Amparo Muñoz, Simón Andreu, Vicente Parra o José Sacristán, entre altres) i nous talents sense experiència davant la càmera (com José Luis Manzano, el seu actor favorit). Homosexual i comunista, Eloy de la Iglesia va contribuir decisivament a retratar les llums i, sobretot, les ombres d’un país que despertava a la democràcia però que donava l’esquena a una part de la població. Entre els marginats hi havia els anomenats quinquis, que van donar nom a l’èxit del subgènere cinematogràfic, o els integrants del col·lectiu LGTB, als quals va dotar d’una veu fins aleshores silenciada."
