Emilio i Octubre estaven destinats a trobar-se. El seu primer petó va ser sota les faldilles d’una menina del Prado. Malgrat el seu amor, aconseguiran estar junts?

Emilio recorda com va entreveure a través de la pell translúcida de la panxa de la seva mare la rèplica de Murillo que penjava a l’hospital madrileny on va néixer. Es pregunta, des de dins d’un llenç de Magritte, per què al final del fil vermell que van lligar al seu dit petit després de néixer va llegir aleshores el nom d’un mes.

Octubre desconeix d’on ve el seu nom. Recorda aquell primer amor al qual va besar sota les faldilles d’una menina del Prado. Es pregunta on serà ara, mentre busseja sota les aigües de la llacuna Estigia de Patinir. Fins que els dos puguin arribar a estimar-se, planificaran ombres d’ocells descolorits, sorgiran llàgrimes de témpera d’uns ulls cosits, Europa s’assecarà, engolirà la terra a un home moribund i hi haurà qui travessarà corrent un continent sense aturar-se.

Aquesta és la història d’amor d’Emilio i Octubre, narrada des del naixement d’un fins a la mort de l’altre, en un futur proper en què ens introduirem a les pintures tridimensionalitzades dels museus i viatjarem per tot el continent europeu.