Efervescència i nostàlgia: una novel·la sobre l’amistat en un món abocat al col·lapse.
La Rita viu a la Colònia, a dalt d’una muntanya on homes cansats buiden una mina que s’esgota. Des d’allà, contempla el poble enfonsat a la vall, i els boscos que, de sobte, comencen a cremar. En Líton, que va créixer a la ciutat, apaga els focs amb els altres nois del Servei.
Aquesta novel·la segueix la història dels dos amics: la infantesa en contextos oposats, el descobriment del desig, els seus amors amb en Fèlix i en René –i la nostàlgia d’un futur que ja no serà–. Junts viuen l’emancipació i l’efervescència festiva de la vintena, però també les servituds de la família i d’una època marcada per l’extinció: com serà el brunzit d’una abella? En un món que es dirigeix al col·lapse, on la vida no es pot viure, la Rita i en Líton converteixen l’amistat en una conjura per pensar un univers habitable.
En Pol Guasch ha escrit un llibre en què cada dosi de dolor té el seu revers fulgurant, i cada desenllaç augura un nou començament. Desordenada com la memòria, fosca i lluminosa alhora, En las manos, el paraíso quema és melancòlica com només pot ser-ho assistir al fos a negre de la joventut del món.
