Contraportada: «No estic aquí per explicar la guerra de Troia. Aquesta és la història de la meva carn, allà on es van trobar la mort i l’amor». Amb aquestes paraules de Patrocle, company d’armes d’Aquil·les, comença el monòleg d’En mitad de tanto fuego, el cant d’un personatge mitològic que va ser, sobretot, carn enamorada i desig. Prenent com a punt de partida el cant XVI de la Ilíada, el dramaturg Alberto Conejero ens ofereix una aproximació personal i íntima al poema d’Homero, una nova mirada viscuda i explicada des d’un personatge secundari en el relat habitual, tan discutit com fascinant i misteriós: Patrocle, el «més estimat» per Aquil·les. En mitad de tanto fuego —que enllaça diverses èpoques i on apareixen referències i cites de, entre altres, Safo, Pedro Lemebel, Anne Carson o Luis Cernuda— és un intent de narrar la història d’una altra manera, un al·legat antibel·licista i una mostra més de la impotència de l’art davant la guerra; un oratori per les víctimes que parla de conceptes com el poder, la passió, la violència o la pàtria. Alberto Conejero, guanyador del Premi Nacional de Literatura Dramàtica el 2019 i un dels autors de teatre espanyols més reconeguts, comparteix així la bellesa, el misteri i la foscor d’un poema èpic i ens acosta a una obra fonamental de la literatura clàssica grega.
