Una meditació sobre el dol ecològic, la violència, la finitud, l’art com a resistència i la possibilitat d’una esperança.

Què pot fer la literatura en un món fracturat per la crisi ecològica, la descomposició de la democràcia i la pèrdua de sentit?

En una Nova York fosca, encara commocionada per la pandèmia i sota l’espectre del nou autoritarisme de Trump, un escriptor rep l’encàrrec d’emprendre la biografia de Benjamin Fondane, poeta i cineasta francès d’origen romanès, testimoni del surrealisme parisenc, autor d’una pel·lícula maleïda a Buenos Aires i assassinat a Auschwitz. Però el projecte s’interromp. Una malaltia, un dol i un esdeveniment devastador obren una esquerda per la qual es colen el passat familiar, la desaparició d’un paisatge, les runes del segle i el record d’un guineu la mirada de la qual va revelar un do extraordinari al seu avi immigrant a l’Argentina.

En tot hi ha una esquerda i per ella entra la llum és una novel·la mutant, a mig camí entre l’assaig, l’autobiografia, la biografia apòcrifa i el tractat filosòfic; un text travessat per notes que l’expandeixen, un text que es pregunta com viure avui, i com escriure, enmig del col·lapse. És, també, una elegia per un món que s’enfonsa, el món físic, però també el simbòlic i el moral. I és un intent ambiciós, desesperat, necessari, de retornar-li un sentit, a través de la imaginació, la creació artística i l’atenció per la qual advocava Simone Weil.

Una meditació sobre la finitud, el dol ecològic, la violència visible i invisible, l’art com a resistència i la possibilitat d’una esperança. Amb ecos de W. G. Sebald, Sigrid Nunez, Zadie Smith, Annie Dillard o Rachel Cusk, aquest llibre confirma Patricio Pron com un dels narradors més singulars i arriscats de la seva generació: radical, elegant, ferotge i melancòlic. Un escriptor que transforma la desolació en pensament viu i la narració en una emoció lluminosament memorable.