Una jove belga inicia la seva vida laboral en una empresa de Tòquio. Una mirada irònica i sàvia sobre les diferències entre Orient i Occident.

Aquesta novel·la amb declarada càrrega autobiogràfica, un èxit impressionant a França des del seu llançament, explica la història d’una jove belga de 22 anys, Amélie, que comença a treballar a Tòquio en una de les majors companyies mundials, Yumimoto, quintaessència de les empreses japoneses. Amb estupor i tremolors: així és com l’emperador del Sol Naixent exigia que els seus súbdits es presentessin davant seu. Al Japó actual, fortament jerarquitzat (on cada superior és, abans que res, l’inferior d’un altre), Amélie, afligida pel doble hàndicap de ser a la vegada dona i occidental, desorientada en un formiguer de buròcrates i subjugada, a més, per la molt japonesa bellesa de la seva superiora directa, amb la qual té unes relacions de franca perversitat, pateix una cascada d’humiliacions. Feines absurdes, ordres dementes, tasques repetitives, humiliacions grotesques, missions ingrates, ineptes o delirants, caps sàdics: la jove Amélie comença a comptabilitat, després passa a servir cafès, a la fotocopiadora i, baixant els esglaons de la dignitat (tot i amb un desapego molt zen), acaba ocupant-se dels lavabos... masculins.