Dues germanes i una mare que no es diuen tota la veritat. Quatre dies gravats a foc en la nostra memòria col·lectiva. Una altra novel·la inoblidable de Fernando Aramburu.
Sant Sebastià, juliol de 1997. Mentre el seu marit és de viatge per feina, la Maite rep la seva germana Elene, que, després d’haver passat molts anys als Estats Units, torna a la seva ciutat perquè la mare d’ambdues ha patit un ictus. En els dies que passaran juntes, les germanes i la mare conviuen i conversen però eviten dir-se tota la veritat. També eviten mirar de front la tensió social que les envolta: ETA ha segrestat un regidor d’Ermua, Miguel Ángel Blanco, i amenaça d’executar-lo si no es compleixen les seves demandes. Els fets històrics corren en paral·lel a la intimitat de la Maite, una dona sensible, compassiva, atenta, però atrapada en convencions que li impedeixen obrir els ulls i afrontar la realitat. Fernando Aramburu ho ha tornat a fer: ens entrega una novel·la emocionant i inoblidable, un altre fita en la seva narrativa, que el consolida com un dels grans narradors europeus del moment; una història que torna la mirada a la memòria recent del País Basc i els seus personatges, retratats amb profunditat psicològica i una profunda humanitat, ens commouen, especialment la seva immensa i memorable protagonista.
