Un debut expansiu que imagina el futur a partir del folklore.

Guitarricadelafuente… Molts són els elements d'Álvaro Lafuente que remeten a les arrels, començant pel diminutiu del seu nom artístic, que flueix des del poble aragonès dels seus avis. O aquesta inseparable guitarra acústica que també el va batejar. Per això, la sofisticació que afronta adquireix a la seva música una dimensió especial: fascinant i seductora. El Guitarrica d?ara es doctora des d?una originalitat extrema, la mateixa que el converteix en un dels artistes més prometedors de la nova dècada.

El 2022 estrena El planter, el seu àlbum debut. Amb cançons que ja no surten directament de les sis cordes, sinó que se sotmeten a un procés creatiu cuidat i es reinventen a l'estudi. És un nou Guitarricadelafuente, però és el mateix. El d'aquell estil tan personal que el va fer explotar des de la molt casolana El conticini (2018), ara sense embuts per flirtejar amb l'electrònica i els sons urbans.

L'àlbum arrenca amb Mil i una nits, una declaració d'intencions on la seva arrel es creua amb una estètica pop-urbana i electrònica subtil. El segueix l'atmosfèrica Amanita, que confirma la nova adreça sonora. El disc avança mostrant les dues cares: l'exploració, amb el batec de Cavallet i l'impuls ballable de Qui va encendre la llum; i la d'arrel, on brillen Ja la meva mare deia i la delicada Flor de caramel. Cap al final, Vidaleta del mar obre pas al tancament amb A carta cabal, un epíleg íntim i confessional.