Com abordar l'homosexualitat femenina al llarg de les èpoques? És possible establir una continuïtat temporal en la manera com es vivia i percebia l'homeerotisme (i la homosociabilitat) entre dones? Són vàlides i universals les categories d'orientació sexual i identitat eròtica per a la seva comprensió històrica? La lesbohistòria ha tractat en profunditat i enriquit aquests temes i debats, assenyalant els anacronismes i distorsions que implica postular una identitat homosexual inherent a la condició humana i una “personalitat lesbiana” transhistòrica. Des d'aquest mateix enfocament, aquest llibre elabora una completa síntesi de l'homosexualitat femenina a Occident, que s'inicia a l'antiguitat grecoromana, continua a l'època medieval, moderna i contemporània, i conclou en el present. El seu propòsit, a través de fonts, pràctiques, representacions, discursos i testimonis diversos, és donar compte tant de les continuïtats i similituds històriques ―començant pel rebuig i invisibilitat de les relacions homeeròtiques femenines, en suplantar el poder masculí o desafiar l'ordre patriarcal― com de les diferències històriques ―també respecte a l'homosexualitat masculina―, constituint una valuosa aportació als encara escassos estudis dedicats fins ara a la lesbohistòria en el món hispanoparlant.
