Els poemes es remouen inquietos a les pàgines dels llibres perquè allò a què aspiren les seves històries, metàfores i ritmes és a tornar a l’aire d’on provenen. Els poemes, fins i tot els més metafísics i desproveïts d’imatges, s’etiqueten a l’aire (vinyetes, traços, grafies, vores), però poques persones s’adonen d’això. Laura Pérez Vernetti, que sí que ho sap, ha escollit uns quants poemes per alliberar-los de les seves gàbies i retornar-los a l’aire. Qui diu aire diu mirada generosa, ulls transsubstanciats, percepció ultrasensible. Poemes de sobte fets cos i habitables. Quanta màgia i quant d’amor.
Amb versions gràfiques de poemes de Jesús Aguado, Isabel Bono, Agustín Calvo Galán, José Ángel Cilleruelo, Luis Alberto de Cuenca, Javier Fernández, Menchu Gutiérrez, Aurora Luque, Julia Otxoa, José Luis Piquero, Esther Ramón i Miriam Reyes.
