Quan la fotografia apareix al segle XIX, per il·lustrar els somnis dels nòrdics congelats d’Itàlia com, segons la perspectiva, una terra d’art immortal de l’antiguitat redescoberta o un paisatge natural feliç, substituint els pintors de vedutes i els seus propis quaderns d’esbossos, Itàlia encara és un estat agrari. Només el 1861, després d’una sèrie de revoltes i guerres, es va unir en una nació a partir d’un mosaic de principats i petits estats, i el país té dificultats amb la industrialització, que es limita principalment a l’àrea metropolitana de Milà, Torí i Gènova. De 30 milions d’habitants, el 1880 només hi ha uns 400.000 treballadors industrials.
Els nombrosos viatgers de França, Anglaterra, Alemanya o els EUA —el turisme de masses està a punt de succeir l’herència de la Grand Tour i el Romanticisme— es troben amb una població encara molt arrelada al tradicionalisme secular, amb paisatges aparentment intactes com el pintoresc Llac Maggiore amb la seva impressionant panoràmica muntanyosa, la costa de Ligúria o la solitària Campagna, i ciutats com Venècia, Florència, Bolonya, Milà, Roma, que semblen estranyament allunyades i buides, com en un somni.
Com els relats de viatge dels segles passats, les imatges d’aquest volum conviden a un viatge de descobriment a través del temps. Segueixen la ruta clàssica de visita dels viatgers italiòfils amb interès artístic, però també posen la mirada en la realitat social a l’ombra dels monuments i llocs d’interès. Un panorama històric que captivarà no només els fans declarats d’Itàlia.
