Ambientada al llarg d’un estiu sufocant, una òpera prima sorprenentment segura sobre les formes d’amor que ens trenquen i ens recomposen.
Jean, un noi jueu de disset anys amb una vida complicada, atrapat en el torbellí contracultural del Londres dels anys setanta, arriba a Compton Manor, un internat rural alternatiu per a nois amb “problemes”. Dislèxic, antisocial i propens a esclats violents, a Jean mai li ha resultat fàcil fer amics i l’escola mai no ha estat un lloc de refugi ni de gaudi.
Compton Manor és la seva última oportunitat, però fins i tot allà, malgrat els mètodes d’ensenyament poc convencionals, Jean continua marcat per la diferència. Els altres nois paguen matrícula; Jean estudia amb una beca. Ells provenen de bones famílies angleses; la mare de Jean, Rosa, és una refugiada jueva alemanya i el seu pare és gairebé un record absent. Després de trencar les normes en diverses ocasions, Jean camina sobre gel prim. Només queda superar aquell estiu: després aprovarà els exàmens i se n’anirà.
De sobte estableix amistat amb Tom, segur de si mateix i encantador, sostingut per anys de bona educació i privilegi, i sembla que el món de Jean podria canviar. Quan la relació es torna romàntica, Jean cau en un enamorament intens i desbordant. Comença a saltar-se les classes per endinsar-se al bosc o a creuar camps il·luminats per la lluna per veure en Tom, preguntant-se si aquella relació podria oferir-li una sortida a una vida marcada per l’alienació. Però i si l’únic camí veritable cap a la llibertat fos desaparèixer completament?
Hipnòtica i evocadora, Jean és una narració meditativa sobre la pèrdua i la fugida, destil·lada en la història esgarrifosa d’un amor adolescent tan intens com perillós.
