Contempleu de prop els signes, símbols i gargots de Jean-Michel Basquiat, les pintures dels quals conserven avui la mateixa frescor i vigència que al Nova York dels anys vuitanta. Aquesta monografia en format XXL aplega exquisides reproduccions de les seves obres més destacades, acompanyades de textos de l'editor Hans Werner Holzwarth i de la comissària i historiadora de l'art Eleanor Nairne. El retrat definitiu d'un artista la llegenda del qual segueix viva, emblema del Nova York dels vuitanta.

Jean-Michel Basquiat (1960–1988) va irrompre per primera vegada a l'escena artística novaiorquesa sota l'àlies SAMO, quan ruixava comentaris sarcàstics i poemes fragmentats sobre els murs de la ciutat. A mesura que aquella escena underground, marcada per l'art urbà, el hip-hop i el post-punk, s'obria pas cap a circuits més establerts, Basquiat va fer el salt a les galeries.

En passar a pintar sobre llenç en lloc de gargotejar a parets, Basquiat va trobar un llenguatge de gran força expressiva, on text i imatge, referències històriques i crítica del seu temps s'entrellacen amb naturalitat. Els seus quadres es llegeixen com a diaris perquè els temes li concernien profundament. Sovint polítics reflecteixen les seves vivències com a artista negre en una escena molt conscient de l'estatus. Inspirat per estrelles del jazz, grans boxejadors o jugadors de bàsquet, responia quan li preguntaven pels temes: «Reis, heroisme i el carrer».

L'èxit va ser fulgurant: el 1981 ja era a les principals galeries de Nova York i, poc després, el seu nom era conegut a tot el món. El 1983 va començar a col·laborar amb Andy Warhol i el 1985 va aparèixer a la portada de The New York Times Magazine. Aquella intensitat va tenir un cost: amb només 27 anys, Basquiat va morir per sobredosi. Va deixar un cos d'obra que fins avui no ha perdut la seva frescor, espontaneïtat i potència.

Després de nombrosos catàlegs d'exposició i memòries, aquesta monografia de gran format permet estudiar les obres amb magnífiques reproduccions al detall. L´ampli catàleg d´imatges es completa amb una introducció de l´editor Hans Werner Holzwarth i un assaig de la comissària Eleanor Nairne sobre els seus temes i la seva evolució artística.