En aquest cor, com en aquests versos, tot acaba en aigua salada: ja sigui de tinta o de Mar Patricia Fernández inaugura en aquest poemari una mitologia en què la poesia brolla i es transmet sota la mirada de la Lluna. Una Lluna lorquiana testimoni de les pèrdues, el dol i les absències. Però també una Lluna eròtica que atresora el renaixement, el retorn a les arrels i l’acceptació del canvi. Tot plegat construeix un cercle on la mort i el naixement es troben. L’Anciana, la Dona i la Nena convergeixen allà on neix la vida: l’úter, l’aigua i el Mar.
DESCRIPCIÓ EN ANGLÈS
En aquest cor, com en aquests versos, tot acaba en aigua salada: ja sigui de tinta o de Mar
En aquest poemari, Patricia Fernández crea una mitologia en què la poesia neix i es transmet sota la mirada de la Lluna. Una Lluna lorquiana que és testimoni de la pèrdua, el dolor i l’absència. Però una Lluna que també és eròtica i celebra el renaixement, el retorn a les arrels i l’acceptació del canvi. Tot plegat forma un cercle on la mort i el naixement es troben. L’Anciana, la Dona i la Nena convergeixen allà, on neix la vida: l’úter, l’aigua i el Mar.
