Publicada per primera vegada en castellà quan es compleixen més de tres dècades del seu estrena, La noche en que Larry Kramer me besó és un monòleg semiautobiogràfic en què l’actor, director i dramaturg David Drake ens relata el seu viatge d’autodescobriment com a home gai alhora que descriu els efectes devastadors de la crisi de la sida, que va assolar la comunitat LGTBIQ+ a la dècada dels vuitanta.
L’autor va aprofitar la ràbia i la frustració que van dominar el moviment ACT UP i l’impacte que li va produir veure sobre l’escenari Un corazón normal (The Normal Heart) de Larry Kramer per escriure la seva pròpia obra activista, que va interpretar en el seu estrena al Perry Street Theatre de Nova York al mes de juny de 1992, uns dies abans del seu aniversari i de l’aniversari dels aldarulls de Stonewall.
La noche en que Larry Kramer me besó va romandre en escena durant un any sencer, fet que la converteix en un dels monòlegs més longeus de la Gran Poma. Ha estat objecte de mig centenar de muntatges a tot el món i s’ha traduït, entre altres, al francès, grec i portuguès. L’any 2000 va ser adaptada al cinema per Tim Kirkman i protagonitzada pel mateix autor.
