L’amistat és una cosa tan bona que ningú voldria viure una vida sense amics, deien els clàssics. D’aquesta afirmació ha nascut una llarga tradició filosòfica i literària que ha exaltat el valor de l’amistat i que continua avui a través de les sèries, el cinema i les propostes d’autoajuda. El fil conductor d’aquesta tradició és que hi ha una amistat perfecta o veritable, fins i tot pura, que no es confon amb els intercanvis de la vida social ni amb les dependències d’altres vincles. El valor de l’amistat es posa al centre, perquè si alguna cosa ens fa patir actualment són les nostres vides abocades a la falsedat, a l’aïllament i a la solitud no desitjada. Aquest llibre parteix d’una sospita envers aquest ideal ètic de l’amistat. Què s’amaga darrere d’aquest ideal de puresa? Com s’ha pogut mantenir estable al llarg del temps i a qui s’adreça? A qui deixa fora? Ens serveix per explicar-nos el sentit, el dolor i les pors que travessen les nostres relacions d’amistat? Estirar el fil d’aquestes preguntes ens descobreix una altra manera d’entendre quin paper juguen els amics i les amigues a les nostres vides. Per què hi són? Podríem viure vides perfectes perfectament socialitzades a través de la parella, la família, la feina o les nostres aficions, i no tenir mai cap amic. De fet, l’amistat és l’única relació social estable per a la qual no hem inventat cap institució. No ens inscrivim ni ens registrem, tampoc signem cap llei ni cap contracte per ser amics. L’amistat és una passió estranya que obre la porta al món dels desconeguts.
