Álvaro Retana, que es va autoproclamar el «escriptor més guapo del món», sempre va tenir clar que l’important era que es parlés d’un, sobretot si era per mal. Mestre de la ploma irònica i frívola, de l’homoerotisme i l’astracanada, va ser un dels grans escriptors espanyols de la primera meitat del segle XX, caigut en l’oblit amb el pas dels anys. Injustícia imperdonable que aquesta nova edició de Las «locas» de postín i El fuego de Lesbos, per primera vegada en un mateix volum, pretén reparar.
Amb les seves equilibrades dosis d’humor i desenfado, les novel·les de Retana van tenir una excel·lent acollida als anys vint i trenta, mostrant una Espanya que respirava els aires de modernitat procedents d’altres països europeus. Els protagonistes d’aquestes comedies d’embolic —els noms dels quals amagaven en la seva major part persones conegudes del cercle de l’autor— eren estetes decadents, artistes sicalíptics, escriptors galants i, sobretot, aristòcrates libertins que posaven a prova els codis morals vigents. Un miratge de llibertat que s’esvairia amb l’esclat de la Guerra Civil i la dictadura de Franco.
Las «locas» de postín i El fuego de Lesbos són dues novel·les que retraten amb coneixement de causa l’ambient gai, lesbiana i bisexual durant els feliços anys vint. Ambdues obres presenten una successió d’escenes disparatades on campen al seu aire els més diversos ambaixadors del tercer sexe, transformistes que causen sensació als teatres madrilenys i marqueses enganyades per les seves núvies i amants; personatges precursors de l’estètica camp i festiva d’autors com Eduardo Mendicutti o Luis Antonio de Villena i cineastes com Pedro Almodóvar. Com conclou Dimas Prychyslyy al pròleg d’aquesta edició, «tota llegenda mereix ser adornada. Retana, sens dubte, fa molt de temps que ho és».
Sobre Álvaro Retana
Álvaro Retana (1890-1970) va ser fill del polític, diplomàtic i escriptor Wenceslao Retana i d’Adela Ramírez de Arellano. Està considerat el millor autor de novel·les eròtiques de principis del segle XX. Va ser també periodista, modista, dibuixant, figurinista i lletrista de cuplets, a més d’un erudit dels gèneres populars i innovador de l’escenografia espanyola. Desenfadat i frívol, en les seves més de seixanta novel·les es poden trobar la majoria de les considerades «transgressions» sexuals de l’època, com les relacions sadomasoquistes, homosexuals i bisexuals, tríos o quartets. Durant la dictadura de Primo de Rivera, i després de la persecució que es va produir dels escriptors eròtics, va ser processat i empresonat. Va romandre a Madrid durant la Guerra Civil, on va continuar amb la seva carrera literària i amb col·laboracions en el món de l’espectacle. Va ser condemnat a mort el 1939, tot i que va veure commutada la pena màxima i va quedar en llibertat el 1948. Mai més no va poder escriure novel·les eròtiques ni va tornar a veure els seus dissenys als teatres. Fins al final dels seus dies va lluitar contra la censura i les convencions socials.
