Les esperades memòries d’una de les nostres figures culturals més lloades i influents.
Com escriu la seva pròpia vida una de les grans narradores del nostre temps?
Submergeix-te en l’univers creatiu de Margaret Atwood: una celebració de la vida, l’art i tot allò que els uneix. La major escriptora del nostre temps explica la seva història.
Criada per pares de mentalitat científica i esperit independent, Margaret Atwood va passar gran part de la seva infantesa als boscos remots del nord de Quebec, lluny de les convencions socials. Aquella infantesa nòmada i sense lligams va marcar l’inici d’un camí fora del comú, que ella mateixa narra amb lucidesa, ironia i enginy, entrellaçant els moments decisius de la seva vida amb les obres que han transformat la narrativa contemporània, com Ojo de gato i El cuento de la criada. Desfilen poetes, actors, óssos, figures bohèmies i personatges gairebé sobrenaturals, que semblen sortits de les seves ficcions. Amb la seva mordacitat característica i aguda lucidesa, Atwood revela els delicats llaços entre experiència i creació, i entre realitat i paraula escrita. I obre també una finestra íntima a la seva relació amb l’atractiu escriptor Graeme Gibson i als paisatges emocionals que van nodrir la seva escriptura.
Lluminosa, reveladora i profundament humana, Libro de mis vidas no és només la crònica d’una trajectòria única, sinó també una aguda reflexió sobre què significa escriure, recordar i transformar l’experiència en literatura. Un testimoni fascinant d’una de les veus més influents del nostre temps.
«Margaret Atwood ha titulat les seves molt esperades memòries Libro de mis vidas perquè són exactament això: el recompte gens avorrit, generós i de bon humor de les existències que li van tocar en sort a algú sempre disposat a restar-se importància: de la infantesa salvatge a la joventut errant; del despertar com a poeta que acaba de ser guardonada amb el Premio Internacional Joan Margarit a la consagració com a novel·lista; i de la maduresa com a autora profètica de El cuento de la criada als anys de la viduïtat després de la mort el 2019 del seu segon marit, Graeme Gibson, company de gairebé tota una vida i pare de la seva filla. El llibre és també el relat d’un temps perdut: la història de la generació de la postguerra i de l’evolució de les costums a la segona meitat del segle XX, dels triomfs i tribulacions del feminisme i d’aquelles lletres canadencs que van emergir, gràcies a ella i als seus coetanis, a l’ombra hegemònica dels Estats Units.» – Iker Seisdedos, El País
