L’odissea palestina d’un home que ha triat les paraules com a refugi, resistència i pàtria.
Entre les runes fumegants de Gaza i les pàgines groguenques dels llibres, un ancià espera.
Què espera? Potser que algú, finalment, s’aturi a escoltar. Perquè els llibres que sosté entre les mans no són només objectes: són fragments d’una vida, espurnes d’una memòria, cicatrius d’un poble.
Quan un jove fotògraf francès enfoca la seva càmera cap a aquest ancià envoltat de llibres, ignora que està a punt de creuar l’espill. «Darrere de qualsevol mirada, no hi ha una història? La d’una vida. La de tot un poble, de vegades», murmura el llibreter. Així comença l’odissea palestina d’un home que ha fet de les paraules el seu refugi, la seva resistència i la seva pàtria.
De l’èxode a la presó, del compromís a la desil·lusió política, dels fills que veiem créixer i viure a les tragèdies que ens arrabassen els qui estimem, la seva veu ens guia pels laberints més íntims de la història.
