Des de molt petita, Noemí López Trujillo va aprendre que la hiperfeminitat era sinònim de frivolitat, maldat o amenaça. Em van dibuixar així part d'aquesta sospita primerenca per articular una defensa frontal de tot allò que s'ha considerat “massa femení” i, per tant, superficial o pervers. Des de Pamela Anderson i Britney Spears fins a Jessica Rabbit o La Veneno, l'autora revisita icones culturals castigades i les llegeix com a figures de resistència, desig i excés.
El llibre entrellaça aquestes imatges pop amb la seva pròpia història: una infantesa com a testimoni de Jehovà, una adolescència convulsa i una maternitat travessada per les expectatives sobre com ha de ser “una bona mare”. Al costat dels referents mediàtics apareixen les figures bíbliques de Jezabel i Salomé, les arpies, les sirenes i altres “monstres” que la tradició ha construït com a advertència contra les dones perillosament seductores. El resultat és una defensa lúcida i desacomplexada del que és femme en totes les seves formes.
A mig camí entre l'assaig cultural i el relat autobiogràfic, Em van dibuixar així. Per què el món odia la feminitat desmunta els discursos que redueixen la feminitat a submissió i docilitat. En un context on es teoritza sense parar sobre les “noves masculinitats”, aquest llibre desplaça el focus i pensa com la cultura de la violació es sosté precisament sobre l'odi al que és femení. És també una celebració de tot allò que s'ha etiquetat com a “de noies”, des de les bimbos i les travestides fins a les xonis, les putes o les gitanes, reclamant la feminitat com a identitat política, gaudi i camp de batalla.
Sobre l'autora
Noemí López Trujillo (Bilbao, 1988) és periodista i escriptora, especialitzada en informació social i de gènere. Ha treballat en mitjans com ABC, 20minuts o El Español i actualment és responsable de Gènere a Newtral. És autora dels llibres Volveremos. Memoria oral de los que se fueron durante la crisis i El vientre vacío, i del documental sonor Lo conocí en un Corpus sobre l'assassinat masclista d'Ana Orantes. El 2017 va rebre el Premi Periodisme Jove sobre Violència de Gènere de l'Injuve.
