Cada any al voltant de 100.000 dones interrompen els seus embarassos de manera voluntària i legal a Espanya. Durant les quatre dècades de franquisme, però, la pràctica de l’avortament va ser il·legal i perseguida. Centenars de milers de dones van haver de fer-ho a amagat amb julivert, ruda o objectes punxants que introduïen als seus úters, posant en risc la seva salut i perdent, en moltes ocasions, la vida. En els primers anys de la Transició, un grup de dones i homes armats amb pots de Nescafé i bombes de bicicleta van posar a l’abast de totes les espanyoles el mètode més segur per interrompre l’embaràs conegut aleshores. Fins al 1985, any de la despenalització de l’avortament, les seves xarxes clandestines van realitzar més de 15.000 intervencions. Tot i que s’arriscaven a la presó, aquests idealistes van lluitar per garantir els drets reproductius i millorar la vida de les dones. En aquest llibre, Paula Boira Nacher recull la bonica història de solidaritat que van crear aquestes xarxes amb la veu dels seus protagonistes, alhora que rescata les memòries no narrades de les dones que van avortar durant el franquisme.