Una anàlisi de la situació del col·lectiu homosexual durant els anys del franquisme, amb documents d’arxiu inèdits fins ara.
Com van viure els gais durant el franquisme? Quin discurs tenien sobre la seva sexualitat? Estava realment condemnada l’homosexualitat? L’historiador Geoffroy Huard intenta respondre aquestes preguntes a partir de nombrosos diaris, llibres, testimonis, informes policials i mèdics, documents d’arxiu dels tribunals de “Vagos y Maleantes” i de “Peligrosidad y Rehabilitación Social” (sense estudiar des del retorn de la democràcia a Espanya). Mitjançant una reconstrucció meticulosa, rigorosa i documentada del món gai al nostre país, Huard ens mostra, més enllà de les idees rebudes, com s’exercia la justícia de classe contra els homosexuals, una repressió restringida principalment a les classes populars quan la seva forma de vida tenia un vincle amb la delinqüència, la vagància o la prostitució, mentre que als homosexuals de les classes mitjanes i la burgesia que podien justificar una feina i ingressos “honests” no se’ls condemnava. Són aquests estils de vida de les classes populars i aquesta justícia de classe el que l’autor restaura aquí
