Novel·la-riu. Novel·la-inici. Novel·la-mantra. La primera obra d'Albalucía Ángel és una experiència torrencial i luminosa, un cant a la vida aullat a pit descobert —des de París, Roma, les illes gregues i Venus— per una jove Albalucía Ángel, futura titana de la literatura colombiana i mare espiritual del nou boom escrit per dones.
Publicada el 1968, i inèdita fins ara a Espanya, la reedició Los girasoles en invierno suposa la reivindicació d'una autora fonamental per entendre l'evolució posterior de la narrativa llatinoamericana; una precursora de tècnica irreverent en què vida i obra es fonen en connexió telepàtica per trobar la veu pròpia.
Ángel escriu per viure, i viu per escriure, cartografiant els mapes d’un territori encara inexplorat: on el real i l’imaginat, el biogràfic i el literari, no entenen de distincions ni fronteres.
A qui li importava el que es pot arribar a ser? Un sac d’ossos, menjar de cucs, qualsevol cosa. Avui la seva pell, la seva conformació cel·lular, el seu cervell, la sensació del vi recorrent-li el cos responien només a l’única pregunta vàlida: estic viva…?
