Els ulls són la millor part és el colpidor debut de Monika Kim, publicat per Seix Barral dins de la col·lecció Biblioteca Formentor, una novel·la de terror que combina horror corporal, crítica social i un retrat molt incòmode de la família i la violència quotidiana.
Quan el seu pare abandona la família, la vida de Ji-won, una jove coreano-nord-americana, es trenca. La seva mare s’enfonsa en la desesperació, la seva germana petita es desmorona i ella comença a refugiar-se en les seves malsons. En somnis recorre habitacions tenyides de carmí, envoltada d’ulls blaus i brillants, idèntics als de George, el nou nòvio de la seva mare, un intrús que es mou per la casa amb arrogància i la devora amb la mirada.
La casa esdevé un espai claustrofòbic: els ulls de George la persegueixen dins i fora del somni. La seva fixació creix fins al punt que qualsevol home amb ulls blaus l’atrau d’una manera que no comprèn. Ji-won fantaseja amb arrencar aquests ulls, sostenir-los entre els dits, mossegar-los i comprovar si en tastar-los alliberarien una dolçor inesperada. Allò que comença com una fantasia inquietant deixa de ser suficient: necessita anar més enllà.
Amb una prosa afilada que beu de la tradició literària coreana i del terror psicològic contemporani, Kim narra la gènesi d’una possible assassina en sèrie i explora com el trauma, el racisme, la pressió familiar i la misogínia s’encarnen en el cos d’una noia que no troba sortida. La novel·la juga amb el límit entre somni i vigília, desig i violència, fins a portar la protagonista a una espiral fosca d’obsessió i autodestrucció.
Celebrada per mitjans com The New York Times, The Times o TIME com una de les veus més potents del nou terror, Los ojos son la mejor parte és un conte de fades retorçat, brutal i pertorbador que parla de ràbia femenina, normes de bellesa i cossos que es neguen a seguir sent objecte. Una lectura perfecta per a qui busca terror literari amb rerefons social i una veu nova que no té por d’incomodar.
