Memòries d’una rosa, una obra que ens transporta a l’univers d’El principito, el llibre francès més llegit i traduït de la història. Però aquesta vegada, la narració canvia de perspectiva per donar veu a un personatge silenciada: la rosa. Consuelo, la inspiració darrere de l’icònic personatge creat per Antoine de Saint-Exupéry, comparteix la seva versió de la història.
En aquestes memòries, Consuelo retrata les llums i ombres de la seva relació amb Saint-Exupéry, revelant com la seva pròpia identitat i talent artístic van quedar relegats. Entre línies, Memòries d’una rosa ens mostra les vivències d’una dona immobilitzada, sempre a l’espera, carregant amb el pes d’una relació que va ser tant la seva inspiració com la seva condemna.
Consuelo De Saint Exupéry ens ofereix una mirada honesta i apassionada sobre els reptes d’estimar un geni. Aquesta obra és el crit d’una dona que, com la rosa que representa, va ser adornada i admirada, però les seves espines revelen una veritat molt més complexa: el dolor, l’espera i les ganes de llibertat que van marcar la seva vida.
En el pròleg, Pamela Palenciano aporta una anàlisi contemporània sobre les dinàmiques de poder, gènere i el lloc que ocupen les dones en les grans narratives històriques. La traducció de Lola Rodríguez López preserva la riquesa i emotivitat del text original, donant vida a aquesta història que havia estat injustament oblidada.
«Més tard, vaig saber que la flor era jo, una flor molt orgullosa, com diu a El principito.» – Consuelo Suncín
Una lectura per reflexionar
Memòries d’una rosa és més que un testimoni, és una invitació a repensar les històries que coneixem i les veus que deixem fora. Els pètals van caure fa temps, però les espines d’aquesta flor encara tenen molt a dir.
