Una carta d’amor de Máximo Huerta a la literatura i un homenatge a totes les llibreries

"El poble, adormit a la memòria durant anys, va despertar per a mi (...) Doña Leo, la meva gossa, a estirons, em portava d’un lloc a un altre, saludant arbres i cantonades que ja començaven a ser de nou familiars per habituals; el micro món del sofà i el llit s’oferia nou a cada plaça (...) Un matí de no sé quin mes, només recordo el fred, va aparèixer el desig: -Mira aquella façana. Mira aquella botiga buida"

Les primeres línies d’aquesta història ens conviden a un fascinant viatge en el temps. Máximo Huerta torna a Buñol per cuidar la seva mare i els records s’amunteguen: les primeres lectures, els veïns, els dies de pluja, les tardes de retoladors, xocolata i l’abric de les primeres lectures. "Sense llegir estaria mort", reconeix l’autor.

La meva petita llibreria és un cant a la vida dels grans personatges, de les bones històries, aquelles que ens van descobrir territoris infinits, aquelles que, com aquest llibre, es quedaran per sempre al nostre cor.