Nevada, d'Imogen Binnie, és una novel·la de carretera radical i íntima sobre la identitat, la consciència del propi cos i la possibilitat d'existir fora dels relats imposats.

A bord d'un cotxe robat i travessant carreteres secundàries que semblen no acabar mai, Maria emprèn una fugida que també és una recerca. Entre estacions de servei, motels i la repetició hipnòtica d'una emissora de música country, el viatge esdevé l'espai on pensar la vida pròpia des de les seves esquerdes.

Reformulant els codis clàssics de la road novel nord-americana, Binnie construeix el retrat d'una subjectivitat en trànsit: una protagonista hiperconscient, irònica i vulnerable, que analitza sense descans la seva identitat als marges d'una societat que no la reconeix.

Més que un desplaçament físic, Nevada és un viatge iniciàtic que segueix ressonant en tota una generació de lectors i lectores, articulat al voltant d'una pregunta tan simple com decisiva: com existir dins d'un cos.

D'acord, no hi ha epifanies. L'única manera de convertir-se en un Buda és limitar-se a ser-ho, ignorar les merdes que s'interposen en el camí per ser un Buda. Així que està en pla que: d'acord, si la il·luminació és aquí, asseguda amb mi, al cotxe, a sobre de la meva falda, ingràvida i violenta, doncs d'acord, il·luminació. D'acord.