Durant el segle xx, els agents estatals no només van censurar, erradicar i intentar impedir la circulació de l’obscenitat, sinó que també es van involucrar contradictòriament en iniciatives de conservació que ens han llegat un extens arxiu pornogràfic queer. Javier Fernández Galeano ens endinsa en aquest arxiu i ens mostra com les incongruències de les dictadures de Primo de Rivera i Franco es van manifestar en la regulació de les cultures materials eròtiques. Les autoritats van destruir pornografies heterosexuals mentre conservaven l’eròtica queer. Mentre que les reproduccions de les obres mestres de Tintoretto, Miquel Àngel i Botticelli van ser incinerades per evitar els seus efectes «desviats», les autoritats judicials podien assistir repetidament a la projecció d’una pel·lícula amateur que mostrava un trio gai sense reconèixer la ironia: la seva preocupació no era que es consumís material obscè, sinó qui el consumia. Centrat en els pornògrafs aficionats i el seu erotisme confiscat i censurat, aquest llibre és una aportació imprescindible a la història i la teoria de la pornografia, demostrant que la vigilància depèn enterament de la documentació de la intimitat i, paradoxalment, aquesta vigilància preserva la transgressió. Aquest llibre il·lumina la producció, el consum i la circulació de la pornografia i l’erotisme a l’Estat espanyol al llarg del segle xx, establint connexions entre els desitjos íntims queer, la preservació i la censura.