El llibre més personal d’una de les veus revelació de la literatura espanyola. Una poderosa història real sobre la vida, l’amor, la mort i la literatura.
«Oxígeno confirma que Marta Jiménez Serrano pertany a la mateixa pàtria literària que Zadie Smith, Nora Ephron o Joan Didion. Un text emocionant, precís i ple de fúria de classe, que converteix el parpelleig entre la vida i la mort en un univers de possibilitats, en la vida mateixa negant-se a claudicar». Alana Portero
«Aquí hi ha una frase estranya: vaig saber què és estar morint-se».
El novembre de 2020, pocs mesos abans de publicar la seva primera novel·la, l’autora va estar a punt de morir. Un dissabte qualsevol, a casa seva, sense saber-ho, ella i la seva parella s’estaven morint. Una fuita a la caldera va deixar escapar monòxid de carboni i el gas els va anar adormint fins que la Marta, amb moltes dificultats, es va aixecar per anar al lavabo. Allà va caure desplomada i es va colpejar el cap. Han calgut cinc anys per narrar aquella experiència en una història que conjuga tensió narrativa, ansietat i esperança.
Oxígeno és «el llibre que mai no hauria volgut escriure»: el relat dels minuts en què la vida se’ls escapava, dels mesos que van seguir a l’accident i dels anys que el van precedir, quan es van enamorar i van començar a construir una vida sense pensar que podia acabar en qualsevol moment. Amb sensibilitat, sentit de l’humor i lucidesa, l’autora mira de front la mort per celebrar l’esglai quotidià de seguir aquí.
«Una de les escriptores més talentoses i intel·ligents de la seva generació». Laura Barrachina
