Passió i desig. Cants, cossos i resiliències en el folklore andalús és un viatge a les formes
en què la cultura popular andalusa ha estat —i continua essent— un espai d’expressió i resistència per a les dissidències.
Conjugant història de l’art, sensibilitat poètica, recerca acadèmica i memòria sentimental,
Roy del Postigo desgrana els ecos d’una tradició que, més enllà d’interpretacions errònies i interessades,
ha estat refugi i altar per a qui ha habitat les vores.
La figura d’Isabel Pantoja, tonadillera per la gràcia, el duende i l’ànima d’Andalusia, la carrera musical de la qual
corre paral·lela a les últimes cinc dècades de la història d’Espanya, esdevé punt de partida i far.
La veu de la cantant de «Marinero de luces» o «Se me enamora el alma» crida, en molts dels seus temes,
a qui s’identifica amb els murmuris, el senyalament, les crítiques i la incomprensió.
Mariquites d’agulles en pits de divas virginals, senyores de les seves feines que estan atacás de tant aguantar,
sáfiques amigues rocieres, trans-Maribelas, travestits de La Nogalera i tota una plèiade de figures dissidents des del Sud
acompanyen Isabel en la seva peregrinació de cants fets camins de lliberació.
Però la història no comença ni acaba amb ella: el folklore del Sud ja teixia —i continua teixint— una bata de cua confeccionada
amb anhels i gestos subversius a la pell d’artistes com Lola Flores, Marifé de Triana,
Diana Navarro, María Peláe o Pastora Soler. Referents musicals que han estat i seran inspiració
per a transformistes com La Esmeralda de Sevilla, Satin Greco o Jota Carajota.
Amb grans dosis d’erudició i un art que treu el sentío, Roy del Postigo ofereix una obra en què el Sud
no és només un paisatge de postal, sinó una potència política, creativa i espiritual guiada per les Doloroses andaluses,
folclòriques i subalternes.
Un llibre que és, alhora, assaig, altar de coples i carta d’amor a qui va convertir l’art en llibertat.
Perquè en aquests cants la identitat es broda amb lluentons i es passeja en processó.
