Permafrost és el sorprenent debut narratiu d'Eva Baltasar, una novel·la breu i intensa que explora amb cruesa el cos, el desig i la solitud a través d’una veu narrativa tan mordassa com lúcida.
Escrita en primera persona, la història ens introdueix en la ment d’una dona que viu protegida darrere d’una cuirassa emocional, una mena de permafrost interior. Com la capa de terra permanentment congelada que dóna títol al llibre, aquesta membrana gelada la separa del món exterior. Des d’allà observa amb ironia i distància tot allò que l’envolta: una mare obsessiva i controladora, una germana instal·lada en una normalitat medicada i un entorn que li resulta profundament aliè.
La protagonista conviu amb pulsions suïcides i amb una mirada implacable sobre la vida, però alhora s’entrega amb intensitat a allò que la manté viva: el sexe amb altres dones, la literatura i l’art. Entre l’hedonisme més carnal i l’atracció constant cap a la mort, el relat avança com un monòleg elèctric ple d’humor negre, intel·ligència i una franquesa radical.
L’escriptura de Baltasar, marcada per la seva trajectòria com a poeta, està carregada d’imatges físiques i contundents que converteixen el cos en el veritable territori de la novel·la. Permafrost és així una obra directa, esmolada i profundament personal que reflexiona sobre la llibertat femenina, el desig, la solitud escollida i la dificultat d’habitar el món.
Amb aquesta novel·la, Eva Baltasar inicia el tríptic narratiu que continuaran Boulder i Mamut, tres llibres connectats que exploren diferents etapes i formes de viure la identitat i l’experiència femenina.
