Les autoritats occidentals han reprimit l’homoerotisme des del Baix Imperi romà amb la finalitat d’estimular el matrimoni i una natalitat reglada. El fet s’emmarca en una cultura on predominen matrimonis entre un home i una dona, herència bilateral (ambdós progenitors transmeten el patrimoni als seus descendents) i Estats que s’expandien econòmica i territorialment. El problema és que aquests patrons generen un remanent de dones soles; per reduir-ne el nombre, els governants van crear mecanismes per obligar a casar-se els homes aliens a la milícia i al celibat religiós. En canvi, les polis gregues acceptaven l’homoerotisme perquè patien un cert «excés demogràfic»; de manera similar passa als Estats actuals, que han abandonat l’expansió territorial i l’explotació bruta de recursos a favor d’un desenvolupament tecnològic que requereix població estable i qualificada, més que increments demogràfics.
