A Oaxaca, a la regió zapoteca de l’Istme de Tehuantepec, el binarisme de gènere es posa cec davant les muxe’, persones que neixen amb genitals masculins, però que renuncien al seu potencial poder simbòlic per abraçar el femení. Elvis Guerra proposa a Ramonera una crítica no només a l’exclusió o la violència exercida sobre els cossos que es reconeixen en identitats perifèriques sinó també a la mitificació de què han estat objecte les muxe’. Es tracta d’una revisió radical de l’èpica que versa sobre una minoria marginada, amb l’objectiu de reivindicar la seva cultura zapoteca i unes pràctiques absolutament d’acord amb la recent societat contemporània. Perquè quan la significació política d’un cos esdevé lluita de classe o dissidència, l’hegemonia, orientada al manteniment de la seva estructura de poder, ensenya el seu múscul per validar el mateix relat de sempre, deixar unes vides fora, expulsar-les i, alhora, acollir-les sota uns mecanismes de control, com uns paràsits, com un virus. Per això necessitem que la poesia sigui un acte de resistència política. Per això necessitem escoltar la veu d’Elvis Guerra.
