Des de fa més d’una dècada s’han estès en nombrosos països d’occident les teories i les polítiques queer. La incorporació de la cultura gai dominant al mercat capitalista, la crisi de la Sida i les lluites iniciades per lesbianes i transexuals, chicanes i negres a finals dels 80 van donar lloc a una sèrie de moviments polítics socials i radicals que seran després elaborats per l’acadèmia en allò que es denomina «teoria queer». Aquest llibre dóna compte de la complexitat d’aquest moviment, al qual no ha estat aliena la realitat sociopolítica dels moviments de maricas, bolleres i transexuals de l’estat espanyol (grups com LSD o La Radical Gai van representar aquest tipus de militància queer als anys 90). A partir del Curs d’ensenyament obert de la UNED «Introducció a la teoria queer» organitzat per Paco Vidarte i Javier Sáez entre els anys 2003 i 2005, es recullen en aquesta obra col·lectiva les diverses vessants d’anàlisi que han produït les polítiques queer en els últims anys. El queer no és cap teoria, són multituds marginades, excloses, persones que han estat expulsades de casa seva o dels seus llocs d’origen i que viuen en situacions socials i econòmiques difícils. L’anàlisi d’aquests processos d’exclusió va donar lloc al que anomenem teoria queer, que no és una teoria tancada o un corpus de saber, és un conjunt d’eines crítiques per a la intervenció política: crítiques de la normalitat heterosexual, de les pràctiques biopolítiques de la medicina i de l’estat sobre els cossos malalts i sans, de les mutilacions que pateixen l@s intersexuals, de la mirada colonial sobre les immigrants bolleres, trans o maricas, de l’apropiació acadèmica de les lluites populars, de la rigidesa de les marques de gènere amb què s’exclouen les persones transexuals. El queer incorpora noves lectures de la literatura, l’arquitectura o el cinema, i fa proliferar cossos i pràctiques inclasificables per al dispositiu de sexualitat: sadomasoqui
