"Tot era camp" és un text estrany i queer, i per això interessant, en què els noms s'esborren, les pells enganyen i el que es tensa i arrisca sempre és l'existència. I hi ha un to malenconiós curiós que contrasta amb la presència virtual de la seva autora inexistent: en xarxes és, sí, "la regadora, la talladora, la grimpadora, la planxadora, la conductora, la bloquejadora, la peladora, la balladora, la cagadora, la torradora, o la folladora". Però és que, com que no és, té obert tot el ventall de les coses, com qui no és i per això es transforma, com la Rosalía saokiana que és "totes les coses", i en aquest no-ser res fix floreix, s'emmotlla en preguntar-se com seria "fer un cos en una caixa" i que aquest cos segellat fos, per exemple, "el cos d'una mare". [...] I ens dóna un exercici interessantíssim, que té tot a veure amb la curiosa intersecció entre el drag i qualsevol personatge, entre el drag i la folklòrica, entre el drag i tota artista. En el fons, no és tant un llibre sobre el drag com un text sobre què passa quan ens convertim en una persona que ja no som nosaltres. Del pròleg d'Elizabeth Duval.