Aquests són els articles que hem trobat. Si no el trobes, escriu-nos.
Un lugar soleado para gente sombría
Qui s’atreveixi a endinsar-se a les pàgines d’aquest llibre sentirà un calfred recórrer-li la columna vertebral, i algunes coses més. Són dotze contes d’horror, dotze relats sobre l’horror: sobre el mal que amenaça i els monstres que apareixen de sobte en la realitat més quotidiana, en grans ciutats o petits pobles remots.
En un dels contes, una dona manté a ratlla els fantasmes que campen lliures per un barri perifèric de Buenos Aires; entre ells, els de la seva mare morta d’una dolorosa malaltia, els d’unes adolescents assassinades al carrer, el d’un lladre enxampat en ple robatori i el d’un noi que fugia d’un segrest exprés. En una altra història, una parella lloga una casa per a unes vacances en un poble que ha anat perdent habitants des que el tren va deixar de passar; visiten a l’estació abandonada l’exposició dels inquietants llenços d’un artista local, però el que realment serà aterridor serà conèixer l’autor d’aquestes pintures. En una altra peça, els voluntaris d’una ONG que reparteix menjar per barris marginals són perseguits per uns nens d’ulls negres terrorífics. En una altra, una periodista que investiga la història d’una noia desapareguda en un hotel a Los Angeles, les espeluznants imatges de la qual van recórrer internet, acaba enfrontant-se a una altra llegenda de la ciutat…
Després de la seva monumental i aclamada novel·la Nuestra parte de noche, Mariana Enriquez torna al relat i demostra que segueix en plena forma com a gran continuadora i renovadora del gènere de terror, al qual ha portat a les més altes cotes literàries. Partint de la tradició —des de les novel·les gòtiques fins a Stephen King i Thomas Ligotti—, l’escriptora explora nous camins, noves dimensions.