Edició en format luxe, revisada i ampliada! W.I.T.C.H. (Conspiració Terrorista Internacional de les Dones de l’Infern), les llegendàries bruixes feministes
Passa la paraula, germana! Celebrem la reedició d’un dels nostres llibres més llegits i inspiradors amb una nova edició en format luxe, revisada i ampliada, amb nous comunicats i encanteris de les llegendàries W.I.T.C.H. (Conspiració Terrorista Internacional de les Dones de l’Infern), les feministes dedicades a la bruixeria i la subversió mitjançant encanteris, conjurs, malediccions i sabotatges que han inspirat milers de persones.
«Quan t’enfrontes a una de nosaltres, t’enfrontes a totes!» (W.I.T.C.H.). Pamflets repartits enmig d’una desfilada: «Nosaltres, germanes bruixes de l’únic i veritable subsòl, anunciem la nostra presència i comencem el nostre encanteri». Boicots i accions al carrer, manifestacions i ocupacions: «Som bruixes, som dones. Som alliberament. Som nosaltres. W.I.T.C.H. és també una estratègia, un mitjà de subversió: la bruixeria».
Sota les sigles de W.I.T.C.H. (Nova York, 1968-1970) s’amagava una sorprenent guerrilla feminista, precursora de les Guerrilla Girls o Femen, les armes de la qual eren els conjurs i encanteris màgics, l’art feminista i l’acció directa. La seva activitat va ser frenètica, escandalosa i prodigiosa. Ben aviat, l’estètica i l’estil d’aquell grup de bruixes urbanes, de guerrilleres sense escombra, va encendre la metxa en diverses ciutats americanes: es van crear cèl·lules feministes que van recollir aquell missatge. Les bruixes eren a tot arreu. Citades com un dels exemples més fascinants de l’activisme dels seixanta, el grup va passar a registrar-se amb lletres d’or a la història del feminisme radical, representant quelcom temut, salvatge i gairebé innombrable, alhora que desplegava una ferotge crítica cap al patriarcat i les contradiccions de l’esquerra mateixa tan demolidora com actual.
«Van arribar com un huracà, amagades sota caputxes i capes negres» (El Periódico)
«Un autèntic manual de combat» (Rolling Stone)
«Van ser les primeres a tossir al moviment de l’esquerra radical que pretenia construir una nova societat sense comptar amb el feminisme» (eldiario.es)
«La seva estètica no passava desapercebuda: llargues capes negres i cares desfigurades per un maquillatge diabòlic, les W.I.T.C.H. eren, al capdavall, bruixes del segle XX. Les seves armes eren l’acció directa, el boicot, les manifestacions i, per descomptat, els encanteris i aquells» (El País)
