UNA NOVEL·LA TOTAL SOBRE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA EN CLAU DE REALISME MÀGIC
Premi Cálamo Llibre de l’Any 2024
Premi Andalusia de la Crítica
Aquesta és la història de la descomposició d’una família, de la deshumanització d’un poble, de la desintegració d’un territori i d’una península plena de cases buides.
La història d’un soldat que s’obre la pell per deixar sortir la cendra acumulada; d’un poeta que cus l’ombra d’una nena després d’un bombardeig; d’un mestre que ensenya als seus alumnes a fingir la mort. La d’un general que dorm al costat de la mà tallada d’una santa; d’un nen cec que recupera la vista durant un tall de llum; d’una pagesa que pinta de negre els arbres del seu hort. La d’un fotògraf estranger que trepitja una mina a prop de Brunete i no aixeca el peu en quaranta anys; d’un habitant de Gernika que condueix fins al centre de París una furgoneta carregada amb restes fumegants d’un atac aeri; i la d’un gos ferit la sang del qual tingeix l’última franja d’una bandera abandonada a Badajoz.
La península de las casas vacías és una història total de la Guerra Civil espanyola i d’una Iberia agonitzant on el fantàstic intensifica la cruesa del real. Un relat coral en què els anònims membres d’un clan d’olivarers de la Jándula creuen els seus destins amb els d’Alberti, Lorca i Unamuno; Rodoreda, Zambrano i Kent; Hemingway, Orwell i Bernanos; Picasso i Maruja Mallo; Azaña i Foxá. Una novel·la on l’èpic i el costumista s’entrellacen per teixir un tapís desbordant, poètic i grotesc, bell i delirant.
